TERCERA LECTURA 2016: EL MEU CARRER de Bernat Romaní
La mestra de l’escola del poble de La Garriga proposa un treball de recerca al grup classe. Hauran d’investigar sobre la història del carrer on viuen. És un treball en grup i cadascú s’ha d’ajuntar amb els companys que hi viuen al mateix carrer. Això implica que la Mònica i en Luka, que viuen al carrer Ripoll, s’han de posar d’acord per treballar plegats en el projecte.
En Luka és un noi que ha arribat fa poc al poble, ve d’un país de la zona dels Balcans i la Mònica és una noia la família de la qual és del poble de tota la vida. Junts viuran una aventura que els portarà a evocar la guerra civil espanyola i els fets que van ocórrer en el poble.
El llibre està escrit en primera persona pels dos infants protagonistes, un capítol cadascú, alternativament. D’aquesta manera el lector té dues visions diferents dels mateix fets, dels mateixos llocs.
Novel·la realista que va ser mereixedora del Premi vaixell de vapor l’any 2008.
SEGONA LECTURA 2016: EL SENYOR SILVESTRE de Silke Lambeck
«–La gent és així —va dir el senyor Silvestre movent el cap—, poden passar les coses més singulars i ells ni se n’adonen.» Silke Lambeck, un escriptor alemany fins ara desconegut a casa nostra, ens dóna a conèixer un personatge especial, tant per al lector com sobretot per a en Maurici, un nen a qui no prova gaire el pis i la ciutat on s’han traslladat a viure. El senyor Silvestre, un veí de bloc, de mica en mica va girant com un mitjó la seva percepció del món i li fa descobrir les petites coses i la cara més imaginativa i fantàstica de la vida. Una obra que és com un corrent d’aire fresc, com una nova aportació a la fantasia més pura i tradicional de la literatura infantil. Els enginys amb què el personatge afronta i transforma la realitat del nen atrauen i sorprenen el lector. En algun moment, potser, el lector nota que l’autor ha donat un tomb de més a la rosca imaginativa. Tot i això, és una novel·la recomanable pel seu contingut, pel to, i per l’edició que l’embolcalla.
PRIMERA LECTURA 2016: HE TORNAT A JUGAR AMB LA MARE I SE M’HA ESPATLLAT.
“He tornat a jugar amb la mare i se m’ha espatllat” és un recull d’històries, curtes, amb sorpresa, en què les paraules sovint van més enllà de ser una combinació de lletres juntes fent sentit.
Va ser FINALISTA del 6è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres»
És un recull de relats originals que van del surrealisme i la poesia a l’humor i la crítica. El llibre sorprèn i fa somriure el lector tant per les històries com per la intenció narrativa de les “il·lustracions”, idea de l’autor i realització de La japonesa, basades en jocs tipogràfics integrats en el text.
Tot i no ser un llibre sobre lletres, alguns dels contes reivindiquen el món de l’escriptura, com “L’error d’Hamsterdam“, sobre una nena que paga les conseqüències per negar-se a seguir les normes d’ortografia o “La revolta de l’abecedari” en què les lletres minúscules comencen una vaga que s’estén fins als signes de puntuació.
PROPOSTES PER A SANT JORDI
12-16 anys. Llegir per llegir, plaer per la lectura
L’illa de les cartes perdudes d’Oriol Canosa i Mercè López, Babulinka Books
Pati de Llibres ens fa arribar una invitació a gaudir de la lectura, una novel·la que convida a llegir pel plaer de llegir, deixant-nos endur per la manera com està narrada la història, per la força dels personatges secundaris i pel procés d’aprenentatge i creixement que fa el protagonista al llarg del llibre.
Un fill d’Alejandro Palomas, editorial Bridge
A l’Aranya Llibreria ens endinsa en aquesta història tendra i delicada, narrada amb un gust i alhora simplicitat exquisides. Al voltant d’en Guillem, el seu protagonista, descobrim un nen introvertit, amb un somriure permanent. Rere aquesta aparença de tranquil·litat s’amaga un món fragilíssim, agafat amb pinces i amb un misteri per resoldre. El trencaclosques el configuren un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicòloga que mira de recompondre el que amaga el nen. Una novel·la coral que traspua sentiments, buits, paraules no dites i un misteri corprenedor.
¡Explora! Las expediciones más peligrosas de todos los tiempos de Deborah Kesper editorial Siruela
A Abracadabra ens apropen un nou títol de l’esplèndida col·lecció de ‘Nos gusta saber’, en què destaca aquest extraordinari llibre sobre exploracions geogràfiques, les més perilloses de totes! Informació interessantíssima i gran desplegament gràfic amb material d’època per emocionar-se amb viatges increïbles i situacions límit.
Totes les fades del regne de Laura Gallego, editorial Montena
La llibreria Baobab recomana una història de fantasia, d’amor i aventures, en un món ple de boscos i màgia, a la nova novel·la de Laura Gallego.
JOSÉ ANTONIO TÀSSIES
José Antonio Tàssies va néixer a Barbastro (Osca) el 13 de novembre de 1963.
És Llicenciat en Ciències de la Informació, en l’especialitat de Periodisme, per la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha realitzat un Màster d’Edició a la Universitat de Barcelona.
Va començar la seva carrera com a il·lustrador el 1983 publicant dibuixos a la premsa escrita. Ha col·laborat amb El Diari de Barcelona, la revista El Món i El Periódico de Catalunya. També ha treballat per a la revista Economics, il·lustrant articles i editorials del director amb caricatura política; i per a El País Semanal, on ha dibuixat les opinions de l’escriptor Antonio Tabucchi.
Es dedica també a la il·lustració de llibres infantils i juvenils, i ha desenvolupat diversos treballs per a llibres de text.
Ha impartit seminaris d’il·lustració de premsa a l’Escola Professional de la Dona de la Diputació de Barcelona, ha participat como a jurat en premis d’il·lustració i ha organitzat activitats d’animació a la lectura per a biblioteques i centres de recursos. També ha exposat els seus treballs col·lectiva i individualment en diverses mostres d’il·lustració i ha rebut diversos premis per les seves creacions.
En l’actualitat treballa en el El Periódico de Catalunya publicant retrats d’escriptors en la secció Llibres i fent la vinyeta de crítica sociopolítica La mosca.
“Em dedico a la il·lustració perque sempre he gaudit dibuixant. Vaig començar a il·lustrar per a infants perque m’interessava el format llibre, i ho continuo fent perque m’agraden els nens i nenes que, a més, estiguin disposats a fer lectures creatives i crítiques del que els proposes!”
CINQUENA LECTURA: NOMS ROBATS
Noms robats. Relat sobre la soledat del nen a qui els companys no criden pel nom, amaguen la roba al vestidor del gimnàs…, del nen que a l’hora de plegar no surt fins que no queda cap company a la vista. És un relat, doncs, sobre l’assetjament escolar, en què l’autor busca que el lector reaccioni i no s’amagui rere la cuirassa de la indiferència.
QUARTA LECTURA: EL NOI DEL VESTIT
Il·lustrador: Quentin Blake
Col·lecció: L’odissea
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2010
Editorial: Estrella Polar
Argument
En Dennis viu en una casa normal, en un carrer normal, i sembla que la vida no té gaire res per oferir-li. Però sí que té somnis i, un cop es decideix a seguir-los, les coses comencen a canviar al seu voltant. Riureu…Plorareu…i, un cop conegueu en Dennis, ell sempre us acompanyarà.
Biografia
(Surrey, 1971) és un actor i escriptor famós per la seva col·laboració en l’exitosa sèrie d’humor anglesa Little Britain, guanyadora de molts premis. Aquesta és la primera novel·la que escriu.
TERCERA LECTURA: LA FAMÍLIA MUMIN A L’HIVERN
L’hivern ha arribat i tota la família Mumin dorm a la seva casa de la vall. Tot d’una, els raigs de la lluna desperten el petit trol Mumin, que no es pot tornar a adormir. Sense saber gaire què fer, surt de casa i descobreix la neu, la gelada i tots els habitants de la vall que s’amaguen durant la resta de l’any. És la Vall dels Mumin, on ha viscut sempre, però a l’hivern sembla un altre món.
TOVE JANSSON
Tove Jansson (Hèlsinki, Finlàndia 1914- íd. 2001 ) fou una escriptora, pintora i il·lustradora finesa d’idioma suec. És particularment coneguda per la seva obra per a nens, i sobretot per haver creat els personatges de la família Mumin, molt famosos al nord d’Europa i en altres zones, gràcies a la sèrie de televisió del mateix nom. Jansson residí en una illa menor de les illes Pellinge del golf de Finlàndia en una casa de camp que els seus pares tenien a prop de la ciutat de Porvoo. La Tove es va criar en una llar d’allò més creativa: el seu pare era escultor, Viktor Jansson, i la seva mare artista gràfica i il·lustradora, Signe Hammarsten–Jansson. La família tenia una mascota, un mico anomenat Poppolino —a qui, segons diuen, li encantava vestir jerseis de rombes—, i una mainadera que llegia Plató, aquests eren tan sols dos dels membres tan poc convencionals d’aquesta extensa «família» Jansson.
L’ambient en què va créixer de petita va proporcionar a Jansson una primerenca font d’inspiració. Aquest, en molts aspectes, s’assembla a l’entorn que habiten els fascinants personatges dels còmics sobre els Mumin: una casa màgica i esgavellada on viu una família afectuosa, un gran nombre d’amics, i un variat repertori de convidats voraços; tot plegat situat enmig d’una vall verdíssima a tocar del mar.
Club de Lectura Biblioteca Montfollet 