QUARTA LECTURA 2016: LA INVENCIÓ DE L’HUGO CABRET de Brian Selznick

image14

 “La invenció de l’Hugo Cabret” l’hem de classificar com a novel·la gràfica amb combinació d’elements dels àlbums il·lustrats i el cinema. Tot fascina en aquest llibre. És per a grans i petits i no podem girar pàgina sense haver observat detingudament les il·lustracions que combinen amb el text i formen tot el contingut, barrejant personatges reals amb personatges imaginaris.

L’Hugo és un noi orfe que viu sol en una estació de trens de París. S’encarrega de mantenir els rellotges en funcionament per tal que ningú trobi a faltar el seu oncle, que era l’encarregat de fer-ho i va desaparèixer. Té en propietat un autòmat que havia trobat el seu pare i que representa un home assegut en un escriptori, el noi creu que amaga un secret que el seu pare li va deixar per això l’intenta reparar. Per a fer-ho necessita peces que roba, però un dia és sorprès pel vell rondinaire de la parada de joguines de l’estació que li confisca el quadern de notes del seu pare per a la reparació… A partir d’aquest moment a l’Hugo no li toca més remei que apropar-se a la parada de joguines per recuperar-lo i de rebot a la Isabelle, la fillola del vell. També haurà aprendre a confiar amb la gent i quan ho faci la seva vida canviarà per sempre.

TERCERA LECTURA 2016: EL MEU CARRER de Bernat Romaní

vyxdtc

La mestra de l’escola del poble de La Garriga proposa un treball de recerca al grup classe. Hauran d’investigar sobre la història del carrer on viuen. És un treball en grup i cadascú s’ha d’ajuntar amb els companys que hi viuen al mateix carrer. Això implica que la Mònica i en Luka, que viuen al carrer Ripoll, s’han de posar d’acord per treballar plegats en el projecte.

En Luka és un noi que ha arribat fa poc al poble, ve d’un país de la zona dels Balcans i la Mònica és una noia la família de la qual és del poble de tota la vida. Junts viuran una aventura que els portarà a evocar la guerra civil espanyola i els fets que van ocórrer en el poble.

El llibre està escrit en primera persona pels dos infants protagonistes, un capítol cadascú, alternativament. D’aquesta manera el lector té dues visions diferents dels mateix fets, dels mateixos llocs.

Novel·la realista que va ser mereixedora del Premi vaixell de vapor l’any 2008.

SEGONA LECTURA 2016: EL SENYOR SILVESTRE de Silke Lambeck

9788492696208

«–La gent és així —va dir el senyor Silvestre movent el cap—, poden passar les coses més singulars i ells ni se n’adonen.» Silke Lambeck, un escriptor alemany fins ara desconegut a casa nostra, ens dóna a conèixer un personatge especial, tant per al lector com sobretot per a en Maurici, un nen a qui no prova gaire el pis i la ciutat on s’han traslladat a viure. El senyor Silvestre, un veí de bloc, de mica en mica va girant com un mitjó la seva percepció del món i li fa descobrir les petites coses i la cara més imaginativa i fantàstica de la vida. Una obra que és com un corrent d’aire fresc, com una nova aportació a la fantasia més pura i tradicional de la literatura infantil. Els enginys amb què el personatge afronta i transforma la realitat del nen atrauen i sorprenen el lector. En algun moment, potser, el lector nota que l’autor ha donat un tomb de més a la rosca imaginativa. Tot i això, és una novel·la recomanable pel seu contingut, pel to, i per l’edició que l’embolcalla.

PRIMERA LECTURA 2016: HE TORNAT A JUGAR AMB LA MARE I SE M’HA ESPATLLAT.

llibreinf

“He tornat a jugar amb la mare i se m’ha espatllat” és un recull d’històries, curtes, amb sorpresa, en què les paraules sovint van més enllà de ser una combinació de lletres juntes fent sentit.

Va ser FINALISTA del 6è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres»

És un recull de relats originals que van del surrealisme i la poesia a l’humor i la crítica. El llibre sorprèn i fa somriure el lector tant per les històries com per la intenció narrativa de les “il·lustracions”, idea de l’autor i realització de La japonesa, basades en jocs tipogràfics integrats en el text.

Tot i no ser un llibre sobre lletres, alguns dels contes reivindiquen el món de l’escriptura, com “L’error d’Hamsterdam“, sobre una nena que paga les conseqüències per negar-se a seguir les normes d’ortografia o “La revolta de l’abecedari” en què les lletres minúscules comencen una vaga que s’estén fins als signes de puntuació.