SEGONA LECTURA 2016: EL SENYOR SILVESTRE de Silke Lambeck
«–La gent és així —va dir el senyor Silvestre movent el cap—, poden passar les coses més singulars i ells ni se n’adonen.» Silke Lambeck, un escriptor alemany fins ara desconegut a casa nostra, ens dóna a conèixer un personatge especial, tant per al lector com sobretot per a en Maurici, un nen a qui no prova gaire el pis i la ciutat on s’han traslladat a viure. El senyor Silvestre, un veí de bloc, de mica en mica va girant com un mitjó la seva percepció del món i li fa descobrir les petites coses i la cara més imaginativa i fantàstica de la vida. Una obra que és com un corrent d’aire fresc, com una nova aportació a la fantasia més pura i tradicional de la literatura infantil. Els enginys amb què el personatge afronta i transforma la realitat del nen atrauen i sorprenen el lector. En algun moment, potser, el lector nota que l’autor ha donat un tomb de més a la rosca imaginativa. Tot i això, és una novel·la recomanable pel seu contingut, pel to, i per l’edició que l’embolcalla.
En Maurici és bastant tímid, però li agrada l’aventura
M'agradaM'agrada
El senyor Silvestre es una persona molt rara
M'agradaM'agrada
El Senyor Silvestre és molt àgil a pessar de la seva edat
M'agradaM'agrada
Aquest llibre es molt maco el millor es que existeixi el gat de parc, m’agradaria veure’l
M'agradaM'agrada
M’encantaria menjar-me un gelat de la Pipa Cortés.
M'agradaM'agrada
m’agradat molt
M'agradaM'agrada
El senyor silvestre te poders que guay
M'agradaM'agrada